dissabte, 20 de març del 2010


D'antuvi,sideral.
arrossegat com deixalla,
perceps
l'enyor,l'estira-i-arronsa
del poca-pena.

Magrejat.constantment
manipul.lat,
adesiara encerclava els laments
en els efluvis
del dolor

En la darrera estança,
somicava precs.
unia l'angoixa i l'angunia
amb els retalls de la meva
absurda vida

2 comentaris:

sargantana ha dit...

no ho se...
pero, s'em fa trist
no..avui no m'agrada! jajajajajj

espero que estiguis be, ;-)

per cert..que els hi ha pasat als teus seguidors?? jo m'hi he tornat a afegir

un peto!

Quimesp ha dit...

No en tenia cap.
Ara en tinc un

rambla de Figueres

rambla de Figueres
!Que descansis!