409

Qualitativament aïllat de la mort,
sego les sensacions
dels colors.
Les recullo i les amotllo
a la llarga espera,
com l'userda que s'asseca
a les bales
al mig dels camps
que tornen a néixer.

Miro llargament el color verd
a la llunyania i
llagrimegen
la por i la angúnia.
El meu cos és,llavors,estatua.

Octubre 76