Ara m'he fet gran

Infant
he viscut distretament
el riure foll cada dia
el riure foll de veritat
i després una tristesa talment trista!
de vegades ambdos al mateix temps
Llavors em sentia desesperat
Simplement no tenia esperança
només havia d'esser viu
estava intacte
estava content
i estava trist
però mai ho feia veure
Coneixia el geste per romandre viu
Sacsejar el cap
per a dir no
sacsejar el cap
per no deixar entrar les idees de la gent
Sacsejar el cap per a dir no
i somriure per dir si
si a les coses i als èssers
als èssers i a les coses que es poden mirar,acariciar,
estimar
prendre o bé deixar
Jo era com era
sensa mentalitat
Iquan em calien idees
per que em fessin companyia
les cridava
I venien
i deia que si a les que m'agradaven
les altres les llençava


Ara m'he fet gran
les idees també
sempre són,però,grans idees
belles idees
ideals d'idess
I jo els hi ric a la cara
Elles,però,m'esperen
per venjar-se
i menjar-me
un dia qye estigui molt cansat
Però,jo,en un recó del bosc
també les espero
i els hi tallo la gargamella
i,de passada,la gana


Jacques Prevert(1900-1977)