divendres, 17 d’abril de 2009

409


Qualitativament aïllat de la mort,
sego les sensacions
dels colors.
Les recullo i les amotllo
a la llarga espera,
com l'userda que s'asseca
a les bales
al mig dels camps
que tornen a néixer.

Miro llargament el color verd
a la llunyania i
llagrimegen
la por i la angúnia.
El meu cos és,llavors,estatua.

Octubre 76

1 comentari:

Helena Arumi ha dit...

Tens un regal - premi al meu blog!

:)

rambla de Figueres

rambla de Figueres
!Que descansis!