dimecres, 25 de març de 2009

342

Sento una presència cavernosa
que ha penetrat dins del meu cos.
Sento uns cabells aspres que
toquen la meva cara i,tot seguit,
esdevenen teixit d'algues al fons de l'oceà Indic

Tracto de composar el meu cos i tots
els membres per rebre sa fluïdesa i
trobo que hi ha un aparell de troncs de pi
on la meva escalfor es parapeta amb l'escorça.

Fumo aires d'encanteri i sobre meu hi planen
vertìgen suaus que,potser,em duran a recomposar
aquest cos daurat i aquestes celles,
tensos arcs disposats a llençar sagetes flamants

M'entreveig en un paisatge de suaus corbes on
els arbres s'alcen vers un cel blau com el mar,
on els núvols hi formen figures de conte
i manllevades visions.

Sento una presència que s'incorpora al meu cervell,
ompla llacunes que mai havien estat ocupades,
badies desertes de dolços regustos i
tendres sentors d'aquesta carn que,ara,no tinc.


Octubre 1974

4 comentaris:

sargantana ha dit...

uauauauauua!!!!!
apa quim...que bonic!
es teu??
com m'agrada! ja l'he llegit tres cops...i em sembla que hi tornare, encara
bon dia!!
sargantana

Quim Espinet ha dit...

Si.Es meu de fa uns quants anys.
M'agrada que t'agradi.
Salut!

zel ha dit...

Octubre del 74? Ostres, ja llavors despuntaves alt! I quina lletania de sentiments i sensacions...

la Teresa ha dit...

Quim, a mi també m'agrada molt. Els últims versos, genials!

rambla de Figueres

rambla de Figueres
!Que descansis!