dilluns, 29 de desembre de 2008

SEIENT,DE NIT,AMB EL MEU NEBOT,QUE VE DE TERRES LLUNYANES

Tinc malmès l'esperit i la cara arrugada:
si em coneixes serà pel deix,que no he perdut.
La nostra casa on és?Tota la nit,pensant-hi,hi feia
estada.
A la meva vellesa,ja sé per qué has vingut.


M'assec,callat,sensa esma,tement els forasters.
Després pregunto pel amics i ploro
sabent que la meitat són lluny per sempre més.


I s'em fonia el somni.Veig que ha parat la pluja.
Mig embriac encara,ja no em moc.
I miro,amb un somriure,un ratolí que puja,
famolenc,al prestatge del llum,a poc a poc.



Su Tung-Po(1036-1101)

Versió de Marià Manent

rambla de Figueres

rambla de Figueres
!Que descansis!